L’estrella matutina.
Breu explicació: Es tracta d’una obra de Joan Miró, pintada al 1940 amb “témperas”; gouache, ou, oli i pastel sobre paper. Va ser pintada en el context històric de l’esclat de la guerra Civil Espanyola; quan Miró es va haver de traslladar a Varengeville-sur-Mer (Normandia).
La peculiaritat d’aquestes figures, a part de les seves múltiples interpretacions, és que totes estan entrelligades les unes amb les altres. A la part superior dreta hi trobem una estrella irregular de quatre puntes, la quan ens acaba de confirmar la sensació de cel que està clarejant que ja teníem.
El conjunt que hi ha al quadre, dons, sembla que vulgui representar constel·lacions, des d’un punt de vista molt íntim i únic. Miró ens ensenya en aquest quadre com veu el cel, les interpretacions que fa de les constel·lacions dins d’una obra que, personalment, em transmet calma gràcies als colors clars de fons, i em suposa un petit món on pots entrar i intentar interpretar, a la teva manera) què és cada figura i cada zona amb color.
Anàlisi i interpretació de la obra: Es tracta d’un quadre amb un fons difuminat de diferents colors: Blau, vermell, groc i verd. Sobre aquest fons, que em recorda a un cel poc definit (potser d’aquí el títol “estrella matutina”, perquè sembla que el cel s’estigui aclarint) s’hi troben una espècie de figures simples, tan poc figuratives que semblen abstractes. Estan comportes per línies negres, taques negres i de vegades vermelles o blaves. Si ens hi fixem més, podem observar diferents figures: un ull amb una cara; una espècie d’animal amb la boca oberta i la llengua que en surt en forma de llança; una noia amb vestit i una aranya al pit ; una espècie d’animal amb dos caps; un altre que ens fa pensar en un ocell; etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario