Concurs 9 Nou

En motiu del concurs de la portada del 9nou -edició de nadal- hem realitzat cadascú una portada.
En el meu cas he fet diverses proves;
La primera consistent en la carta als reis d'una nena, que demana una feina per el seu pare (crítica social de la crisi ecònòmica actual); i la segona era una plantilla de curriculum vitae amb les dades preparades per a omplir; inserit en una carta als reis; amb la mateixa idea general que la proposta anterior: crítica social, demanant feina als reis mags.
D'entre les dos propostes, al final es va presentar la segona, doncs era més directa i semblava que convidés al lector a retallar la foto, omplir-la i enviar-la als reis.

Tenia pensat penjar les fotos de les dos propostes aquí però vaig borrar per error la informació del pen, en la qual hi havia els definitius. Quan torni a tenir a les meves mans la portada enviada al 9 nou procuraré de penjar-la aquí.

Marta Corts

NAMANA: ja tenim el nostre fragment de video acabat!

Després de preparar el decorat, crear els nostres personatges, fer les fotos per l'Stop motion i editar-ho (amb algun que altre entrebanc per el tema de la compatibilitat amb l'HD) ja tenim el nostre video acabat, que situa en Namana quan baixa de l'aire i va a parar a una illa, on coneix uns simàtics animals que el faran ballar i divertir-se.

Aquí deixem el link del vídeo (el qual no és el definitiu del tot: li manquen dos minuts al final, que són un bucle de la girafa i el cocodril ballant, per tal que no hi hagin problemes amb el temps si aquest varia, i es pugi tallar el video on calgui).

http://www.youtube.com/watch?v=Tdnw1-oLMlc

Elena Gil, Judit Mengual i Marta Corts.

PROJECTE NAMANA

Després de fer els ninots, el decorat i unes quantes proves d'Stop motion, ja tenim el primer minut i mig aprox. del nostre video! Deixem aquí l'adreça per visualitzar-lo:

http://www.youtube.com/watch?v=x8zeV_ZOlw0

STOP MOTION NAMANA

la nostra feina ha abançat bastant!
Ja tenim els personatges fets de plastelina, i el decorat definitiu.
Hem començat a fer fotografies per l'STOP MOTION i ja tenim els primers segons de l'animació.
Ara mateix estem a classe d'audiovisuals, i acabem de veure les novetats que ens han presentat del conservatori, les quals no ens afecten massa.

Segons el guió tècnic/literari que teniem, el fragment de video que il·lustrem és la part en la qual el drac ja ha aterrat al bosc/selva i fa amics animals, juga amb ells...
La nostra idea per il·lustrar aquesta part és la següent:

1. el drac veu, a certa distància, la vora d'un riu. De sobte, apareixen un grup d'animals somrients i, al aixecar la vista, es sorprenen de veure un animal tant diferent.
2. El drac els saluda amb la mà.
3. Els animals es miren entre ells perplèxos i esclaten a riure.
4. Primer pla de la hipopòtama que li diu al drac, provocativa amb la mà i els llavis, que s'apropi.
5. El drac (per tant, el pla) s'apropa.

6. Hipopòtama i elefant ballen.
7. Juguen entre tots
etc.

Anirem definint idees per moure als personatges més endavant.

Cal dir que ja sabem quina és la música que ambienta la nostra escena (si més no, la provisional).


Conforme el projecte vagi avançant, anirem penjant la feina i les novetats.


Judit Mengual, Elena Gil i Marta Corts.

PROJECTE 1r trimestre DRAC NAMANA

Iniciem un nou projecte en grups, consistent en fer la part audiovisual d'una cantada infantil. Aquesta cantada tracta la història d'en Namana, un animal que neix d'un ou i recòrre aigua, cel i terra per tal de saber quí és i trobar algú igual a ell. Nosaltres, els alumnes del Bellera, ens hem d'encarregar de fer la part audiovisual (que es veurà projectada a la pantalla gegant durant certs moments de l'espectacle). D'entre cinc moments per escollir, el nostre grup (Judit Mengual, Elena Gil i jo, Marta Corts) hem escollit l'escena de transició entre el cel i la terra (més concretament a la selva).

Cal remarcar que la idea principal d'aquesta història és que tots som diferents però iguals. 

Quart bloc: LA TERRA

una àguila molt sàvia li va dir:

- Potser ets una mena d’iguana o de sargantana amb aquestes potes i

aquest cos allargassat, potser a la selva trobes algú que et pugui dir

quina mena d’animal ets...Va baixar a la selva i va passar-se una bona

estona corrent amunt i avall fins que va trobar un grup d’animalons de

la selva que el van convidar a jugar

Intervenció grup de percussió seguit del grup de vent

Transcició a la terra

(Celestí Bellera)

Vídeo per il.lustrar aquest fragment de

text (transcició de l'aire a la terra).

Seqüència curta i final amb imatge fixe.

Idea principal: Fer un video amb Stop-Motion on es mostri el descens de l’aire a la selva i les noves amistats d’en Namana. Els animals estaran fets de plastilina i l’espai serà a l’aire lliure, aprofitant jardins que s’assimilin a una selva.

-          La vista de la càmera és la visió del drac; per tant, tan sols se li veuran les potes.

-          Animals de la selva i Namana fets de plastilina: lleó, elefant, serp, mico, cocodril, tucan, hipopòtam,...

-          Decorat selva: arbres i d’altres elements fets de cartulina: arbres, palmeres amb cocos i platans; lianes, estany d’aigua, columpi, matorrals, roques,... 

-          Tècnica de video: Stop Motion.

De moment, ja tenim el material (plastilina, cartulines) i els estris (càmeres, trípode, fòcus,...). Aquest cap de setmana, si tot va bé, començarem a crear els animals i el decorat i a experimentar.

FIL CONDUCTOR DE LA NOSTRA HISTÒRIA:

En Namana (drac) està volant pel cel. Baixa fins aterrar al a selva. Mira al seu voltant i veu un grup d'animals perseguint a un altre. Els animals veuen a en Namana, s'aturen de cop perflexos, però de seguida riuen, l'agafen i el fan jugar amb ells. En el vídeo es veurà aquest joc d'empaitar-se mutuament.  En algun moment el drac serà qui empaiti als altres i, sense voler, cremarà amb una flamarada de foc el tucan. Tots riuran i seguiran jugant.

Deixo aquí el link d'un video fet també amb stop motion. Tot i que els personatges estiguin poc elaborats, la idea és bona i al final es veu un breu resum de com ho es van fer. 

http://www.youtube.com/watch?v=u4MKoXnKyoc&feature=related

FONAMENTS DEL DISSENY: primer projecte del curs (pelíndrom)

Data d'entrega: 30 de setembre

Objectiu: dissenyar una xapa (10 cm diàmetre- 3 cm diàmetre) amb la frase "no contra l'art".

Aquesta proposta (la mateixa il·lustració i tipografia en fons de diferents colors) pretén ser senzilla, divertida i de fàcil entendre. El fet de dissenyar un "personatge" amb un megàfon vist des de dalt és bén senzilla; el titular "no contra l'art!" és una afirmació que opino que s'ha de sentir, i per tant hi adjunto el megàfon com a símbol de la importància d'aquestes paraules. El personatge amb les ulleres pretén donar-li un toc d'humor i de senzillesa a la xapa, dons és: senzill, amb colors llisos, geometritzat, ...
Tipografia:
Pel que fa a la tipografia, s'ha optat per "cooper black" i per "lucida console"; les primeres lletres més grans i groixudes que les segones, per tal de fer la lletra més visible i llegible a "llarga" distància. La raó per la qual han sigut aquests dos estils de lletres i no pas lletra lligada o cursiva és perquè si s'han de llegir bé del dret i del revés, el fet de que fos lletra lligada dificultaria un dels dos sentits. Amb lletra de pal és molt més pràctic i entenedor, a part de donar-li un toc més informal (en la meva opinió).

Reunió amb la tutora i definició del guió.

Avui de nou actualitzo el blog, després d’unes quantes setmanes, per informar més detalladament sobre el meu TdR. Ahir vaig quedar amb la meva tutor del treball, l’Anna, i vaig explicar-li detalladament el guió que havia redactat a mode d’esborrany i que tenia pensat seguir. Juntes vam analitzar-lo i vam concluir un parell de canvis.

Aquí adjunto el que vaig redactar; que consta de la idea del treball i els “objectius” i també del guió, el qual dividiré en bloc teòric i bloc pràctic.

Cal dir que en el bloc teòric, amb l’Anna vam decidir que en lloc d’explicar la història dels spots de publicitat, seria més interessant analitzar la publicitat televisiva actual i, a partir d’aquests anuncis, descobrir les idees i les tècniques que utilitzen per atraure al públic; i així poder aprofitar el que n’hauré après alhora de realitzar el meu propi anunci.

GUIÓ

1.       Títol del treball:

“com es fa un anunci”

“procés de producció d’un anunci/spot publicitari”

“publicitat: creació d’un spot publicitari”

2.       Hipòtesis/objectiu (què vull fer i què crec que n’aprendré)

-Què vull fer?

Un anunci/spot publicitari.

-Què vull aprendre?

Com es fa un anunci, des de la selecció de la idea fins que s’emet per televisió o en un lloc web. Com treballen els professionals que s’hi dediquen.

-què crec que obtindré al finalitzar el treball?

Crec que hauré après com funciona el món de la publicitat, més concretament el món que es dedica a crear spots publicitaris i, a base de l’experiència pròpia, n’obtindré un punt de vista més Professional.

A nivell “material”, a part de la informació trobada i sintetitzada, també obtindre un anunci creat per mi mateixa i produït segons els passos i els coneixements apresos amb la recerca.

SPOT: a partir d’un producte ja escollit –matrícules personalitzades- vull arribar a un anunci per televisió o lloc web que deixi clar el missatge, que sigui adequat al públic al qual va dirigit, que tingui un temps de durada correcte, que sigui mínimament original, etc.

-Com vull aconseguir aquests resultats?

Vull dividir el treball en dos blocs, bloc teòric i bloc pràctic.

El bloc teòric tindrà tota la informació necessària per arribar a obtenir un spot publicitari –passos per a la pre-producció, producció i postproducció- i també una recerca de tàctiques/tècniques de publicitat extretes de l’anàlisi d’anuncis actuals. 

 La idea principal és obtenir aquesta informació de llocs web però, en gran part, d’entrevistes amb un professional –publicista/agència publicitària).

 El bloc pràctic, en conseqüència, tindrà els passos seguits i tota la documentació de la creació del meu propi spot (guions literari i tècnic, story board, calendaris de producció, etc.)

3.       Parts/estructura del TdR

Portada

Índex

INTRODUCCIÓ

BLOC TEÒRIC: cercar informació i fer-ne una selecció sobre:

-Què és un spot publicitari, on van sorgir, definicions, passos per a la seva realització, etc.

-història de la publicitat televisiva: anuncis (petita introducció i antecedents) à NO CAL.

-Anàlisi de la publicitat televisiva actual- anàlisi d’un anunci en tots els sentits i conclusions.

-Entrevista a un professional:

            à Fonts d’informació:

     - Webs

     - Informació audiovisuals

     - Biblioteca i mediateca

     - Entrevistes

-Recerca d’altres tècniques emprades en spots publicitaris. à Entre aquests dos punts, fer una síntesi de diferents tècniques.

BLOC PRÀCTIC: Realització d’un spot.

-Presentació del producte que es vol anunciar.

-Antecedents/ anuncis de referencia similars (aquest punt podría ser el mateix que el del bloc teòric que fa referencia a l’anàlisis d’un producte)

-Idea de l’anunci.

-Preproducció:

    -Guió literari

    -Guió tècnic

    -Story Board

    -etc

-Producció: explicació del calendar de grabació, making off, etc.

-Post producció: edició amb Sony Vegas Pro.

4.       Conclusions

Contrastació dels objectius proposats a l’inici del treball amb els resultats obtinguts.

5.       Bibliografia

Avui inicio aquest blog amb l’objectiu d’utilitzar-lo com a agenda i dietari de seguiment del meu treball de recerca. Aquí explicaré els passos que segueixo, la informació que busco, les cites amb el tutor, etc.

Per començar, em presento; em dic Marta Corts Baró i estic cursant 1r de batxillerat d’arts plàstiques  a l’institut Celestí Bellera  (Granollers). El meu treball de recerca vull que tracti sobre la publicitat, dons és un tema que em desperta un gran interès i en el qual m’agradaria dedicar-m’hi.  Per concretar més el tema, la idea general era fer un spot (vídeo) publicitant un producte en concret (en el meu cas, m’havia decantat per “matrícules personalitzades”). La gràcia del treball, però, seria la recerca anterior a la realització d’aquest spot; la idea de l’anunci i la producció mateixa d’aquest (que estaria explicada detalladament).

Per dur a terme aquest treball primerament se’m va assignar una tutora; l’Anna Garcia (professora que m’imparteix l’assignatura d’audiovisuals); amb la qual aquest tercer trimestre estem tractant el tema de pre-producció, producció i post-producció d’un vídeo. Jo he decidit fer també un anunci de matrícules personalitzades per tal d’anar practicant. Tan bon punt el resultat estigui llest el penjaré aquí per tenir una idea del que ja he fet i del producte.

Com ja he dit, l’Anna Garcia havia d’ajudar-me amb el treball, però finalment ho fa l’Anna Serra (professora que m’imparteix dibuix artístic).

D’altra banda, cal dir que l’Anna Garcia ens ha proposat als alumnes que preteníem fer un TdR relacionat amb el món multimèdia i d’edició de vídeos que ens unim a un programa de la universitat de Tarrassa (UPC), en el qual se’ns ofereix una estada allà d’uns tres o quatre dies, en els quals aprendríem un munt de coses sobre el terreny i se’ns assignarà un co-tutor a distància que després de l’estada ens seguirà aconsellant.  De moment ja hem omplert i enviat la sol·licitud, i estem a l’espera de noticies.

Fins el moment crec que això és tot; seguiré actualitzant el blog amb més noticies sobre el meu TdR!

Marta Corts Baró.

video tercer trimestre

Aqui deixem el link del resultat final del projecte de video del tercer trimestre, únic requisit del qual era complir el màxim de temps d'un minut.

La nostra idea és un spot publicitari que promociona matrícules personalitzades.

http://www.youtube.com/watch?v=VcUDKBMlZxU

Elena Gil i Marta Corts

Meridià Granollers anys 70. ART DE CONCEPTE I ACCIÓ

El dilluns dia 23 de maig els alumnes de primer de batxillerat artístic A vam anar a visitar l’exposició “Meridià Granollers anys 70. ART DE CONCEPTE I ACCIÓ” al museu de Granollers.

Es tracta d’una exposició que recull moltes de les obres i les accions que van sorgir a Granollers als anys 70 i que van fer-ne d’aquesta la ciutat pionera de Catalunya en l’impuls de l’art conceptual. Cal emmarcar aquest fenomen en un moment cultural i polític concret; Ja a finals del franquisme va aparèixer una necessitat de renovar la cultura del moment, la qual estava troncada per la dictadura i representada per un art tradicional. Va sorgir, dons, una nova tendència, un art alternatiu i minoritari que pretenia  trencar amb aquestes tendències  tradicionals i ser un símbol de llibertat. Parlem, dons, de l’art conceptual. Ja no es dóna importància a l’objecte resultant,  sinó a la idea i el procés, al contingut i no pas a la forma. Aquest art conceptual s’obria cap a la natura, l’acció, l’objecte i l’ús de l’espai social i urbà. El fet de que fos Granollers i no pas Barcelona la ciutat mare d’aquesta tendència és, entre d’altres, gràcies a l’Associació Cultural de Granollers; la qual va fer un gran esforç per impulsar aquest canvi, tot i no obtenir sempre els permisos per fer-ho. Paral·lelament també trobem el CIT (Centro de Iniciativa y Turismo Comarca del Vallés); un organisme subvencionat per el Ministerio de Información y Turismo i l’Ajuntament de Granollers, que es va renovar i es va imposar com a plataforma i canal de les inquietuds culturals dels joves alhora que exercia el paper de controlador de les autoritats franquistes.

Les arts visuals, el teatre i la música es van activar i ajudar mutualment fins fer de Granollers un model a seguir de l’avantguarda contracultural. Precisament  a l’any 91 es va iniciar gran part del moviment gràcies a la celebració del primer Festival de Música Progressiva de l’estat espanyol, motivada pel rock underground i la psicodèlia.

A l’exposició, per primera vegada s’hi reuneixen part de les obres i accions que els joves artistes van crear a Granollers entre l’abril de 1971 i l’any 1975. Per tal de contextualitzar a l’espectador, l’exposició s’inicia amb vídeos de cineastes experimentals. En ordre cronològic, cal destacar

- “muntatge al carrer”: es tracta de la primera intervenció al carrer, el qual consistia en diverses instal·lacions de tres artistes; entre les quals n’hi havia una que consistia en escriure sobre una cosa el seu nom (columna, banc, etc) i una altra que era un camí de papers de diari (casualment amb notícies del franquisme).

Paral·lelament, ens trobem amb la I Mostra Internacional d’Art Homenatge a Joan Miró, acompanyada de la primera, segona i tercera edició del Concurs d’Art Jove; de les quals se’n recuperen bastants  mostres i accions.  Els artistes que hi van participar i que van formar la generació de l’art pobre i conceptual a Catalunya van ser: Carlos Pazos, Ferran García Sevilla, Àngel Jové, Joan-Pere Viladecans, Sílvia Gubern, Lluís Utrilla i Josep pPonsatí, entre d’altres. Alguns exemples en són  “Il·lusió sentimental”, d’Àngel Jove ; una capsa de cartró folrada d’un paper que imita el marbre, travessada per  un fluorescent de neó i una tela airosa, que pretén fer una ironia de les escultures de marbre i del boom de l’aparició del Neó. Altres exemples d’obres recuperades són “la paperina” o “el sagrat cor”.

Així dons, altres artistes joves de Granollers Granollers (com ara Jordi Benito, Viçens Viaplana, Xavier Vilagelu, Francesc  Sastre, Lluís Peñaranda, Magda González, Paco Merino i Albert Granado, entre d’altres) interaccionen i dialoguen amb artistes estrangers, els quals van a Granollers atrets per la seva activitat artística.

Jordi Benito, possiblement el màxim exponent d’aquests joves artistes, és un exemple de la transformació dels espais expositius: Crea una atmosfera amb el procés de creació. D’altres artistes treballen amb fotografia com a ironia de la temporalinzació (obra dels glaçons de gel que passen a ser aigua, fotomatón i presa de pel).  Trobem també mostres de treballs amb el propi cos i amb la natura; el que ara es podria anomenar “body art”. Un bon exemple de treball amb el cos és l’acció a la platja de Lloret, on un grup d’artistes amb idees diferents (petjades per simbolitzar el rastre; bossa de plàstic per aïllar-se,etc) van unir-se i es van grabar. Un altre exemple n’és la sèrie de fotografies d’una mirada, de Jordi Benito.

On també es va fer present aquest art va ser en els concursos de pintura ràpida, tant tradicionals i típics. Un grup d’artistes joves s’hi van presentar però en lloc de pintura van fer 6 obres iguals amb plantilles, fent així art en cadena i reivindicant l’absurditat del concurs.

El sant Sopar també és una prova d’obra reivindicativa i irònica: una fotografia d’una taula en mig d’un carrer de Granollers, envoltada de tot d’artistes joves del moment i, am mig, una única noia. Hi ha, dons, diversos elements irònics; com que al centre hi hagi una noia i no pas un home; que la creu sigui una creu de farmàcia, etc.

També trobem cinema en aquest moviment, com és el cinema experimental i d’autor:  es tracta de vídeos muntats artesanalment amb missatges de crítica a la societat i  en contra del franquisme, la censura o la religió obligatòria.

Un altre fet important i molt representatiu dels anys 70 a Granollers és el happening, una festa sense guió previ , una acció iniciada per l’artista i continuada per la societat. N’hi va haver dos molt representatius i multitudinaris, entre el 1974 i 1979. El primer va ser iniciat per Arranz-Bravo i Bartolozi; i el segon, anomenat “alta Mongòlia”, va ser iniciat per Salvador Dalí.

Aquest moviment, però, va perdre la seva raó de ser  quan és assumit per la societat, quan ja no és novetat, quan es pretén fer negocis amb ell. És precisament al 1975, amb la mort de Franco, quan es marca el punt i final del debat artístic i del sentit per a les reivindicacions. A Granollers, Jordi Benito i Vicenç Viaplana participen l’any 1977 a l’exposició “muermos a la galeria G de Barcelona”. Es considera a aquesta mostra la certificació de la fi de l’art conceptual a Catalunya.

“Cal crear un art que, per les seves característiques pròpies, sigui el contrari dels objectes mercaderia:- obres efímeres, obres espectacle, art al carrer, obres que demanin participació al públic, happenings, art destructible, innovacions mentals, etc.-

ANÀLISI D’UNA ACCIÓ: Participació al concurs de pintura ràpida de Mataró:

Com ja s’ha esmentat anteriorment, un dels trets bàsics d’aquest art conceptual sorgit a Granollers era criticar i posar en dubte el que s’havia fet fins ara; buscar altres recursos i, sobretot, oblidar-se de la forma i anar directe al contingut, al procés.  Aquesta acció portada a terme el juny de 1973 n’és una prova. Un col·lectiu de joves artistes, també presents a Granollers, van presentar-se al concurs de Mataró i, per sorpresa de tots, van pintar onze quadres idèntics gràcies a l’us de plantilles i pintura. Cada quadre va ser signat per un artista diferent i el públic va seguir-ho molt atent i expectant. El jurat, evidentment va quedar sorprès i “desenganyat” per la crítica que acabava de rebre aquell, el seu concurs; però gràcies a la figura de Modest Cruixart; un crític de renom que en formava part, l’acció d’aquest joves va merèixer el segon premi del concurs.

Pel que fa a la plantilla i els cuadres, es tracta d’una espècie de façana d’una casa, amb ben pocs detalls, dons s’ha de tenir en compte que es tractava d’una tècnica poc coneguda i que s’havia de pintar am pintura, dons no hi havia esprais.  Un cop més veiem que l’important, dons, no és el resultat final, sinó el missatge que es vol transmetre i que aquest joves van aconseguir trasmentre perfectament: una crítica directe a aquell tipus de concurs, una ironia de “pintura ràpida” amb l’additiu de ser un producte seriat. En conclusió, es tracta d’una acció més d’aquest tipus d’art que, en aquell moment, se sortia de les pautes establertes.



Projecte Turbine2

tot aquest segón trimestre hem estat inmersos en el projecte de la turbine, relacionat amb l'obra d'Ai Wei Wei (sunflower seeds) i amb la paraula "col·laboració". En el meu cas, he treballat amb la meva companya Elena Gil en un projecte que tractava el tema del càncer, relacionant fotografies i dibuixos amb programes d'edició d'imatge i també textos relacionats.
Tot el procés i el resultat final es pot veure al blog del nostre grup:

http://www.projecteaudio2011.blogspot.com/

postal de nadal

proves amb l'escaner: textures.