Visita a la fundació Miró: l’estrella matutina

L’estrella matutina.

Breu explicació: Es tracta d’una obra de Joan Miró, pintada al 1940 amb “témperas”; gouache, ou, oli i pastel sobre paper. Va ser pintada en el context històric de l’esclat de la guerra Civil Espanyola; quan Miró es va haver de traslladar a Varengeville-sur-Mer (Normandia).

La peculiaritat d’aquestes figures, a part de les seves múltiples interpretacions, és que totes estan entrelligades les unes amb les altres. A la part superior dreta hi trobem una estrella irregular de quatre puntes, la quan ens acaba de confirmar la sensació de cel que està clarejant que ja teníem.

El conjunt que hi ha al quadre, dons, sembla que vulgui representar constel·lacions, des d’un punt de vista molt íntim i únic. Miró ens ensenya en aquest quadre com veu el cel, les interpretacions que fa de les constel·lacions dins d’una obra que, personalment, em transmet  calma gràcies als colors clars de fons, i em suposa un petit món on pots entrar i intentar interpretar, a la teva manera) què és cada figura i cada zona amb color.

Anàlisi i interpretació de la obra:  Es tracta d’un quadre amb un fons difuminat de diferents colors: Blau, vermell, groc i verd. Sobre aquest fons, que em recorda a un cel poc definit (potser d’aquí el títol “estrella matutina”, perquè sembla que el cel s’estigui aclarint) s’hi troben una espècie de figures simples, tan poc figuratives que semblen abstractes. Estan comportes per línies negres, taques negres i de vegades vermelles o blaves. Si ens hi fixem més, podem observar diferents figures: un ull amb una cara; una espècie d’animal amb la boca oberta i la llengua que en surt en forma de llança; una noia amb vestit i una aranya al pit ; una espècie d’animal amb dos caps; un altre que ens fa pensar en un ocell; etc.

Pipilotti Rist “partit amistós- sentiments electrònics”

Explicació i anàlisi de l’exposició de Pipilotti Rist “partit amistós- sentiments electrònics”.

L’exposició de Pipilotti consistia en projeccions de vídeos repartides en diferents sales, que conformaven un recorregut ple de sensacions. En totes les sales hi ha una sèrie de característiques comunes que l’artista a volgut mantenir per tal de fer sentir còmode a l’espectador:  ha emmoquetat el terra i ha proporcionat coixins, ha deixat a les fosques la sala per tal que la projecció sigui la única protagonista, ocupant panys sencers de paret o, fins i tot, grans formes irregulars al sostre. A més a més, ha musicalitzat els vídeos amb cançons (sovint cantades per ella mateixa) que pretenen relaxar i tranquil·litzar.

A la primera sala, dons, ens trobem amb un conjunt de vídeos “¿Por qué te vas?” (2003); “Grabstein Für RW- làpida per RW” (2007) i “sip my ocean- sorbeix el meu oceà” (1996). Es tracta d’una projecció sencera a dues parets perpendiculars, creant un eix simètric i, per tant, sensació de mirall. El que es projecta és una gravació realitzada a la platja, dins l’aigua del mar (ressaltant així la naturalesa), on un noi i una noia s’estan banyant i on també hi apareixen objectes quotidians flotant, però poc causals si estem al mar (una tassa, una tetera, etc).  Juga molt amb els plans, dons la càmera es mou constantment a ritme de la música i quasi sempre ho fa amb plans detall ( de manera que costa interpretar, de vegades, què s’està enfocant); i també juga amb els colors, els quals són molt vius, fins al punt que el vídeo en si sembla fantasiós.

Seguint el recorregut ens trobem amb dues sales petites, també emmoquetades, amb música i amb coixins, que tenen una projecció, però aquesta vegada al sostre, i limitada amb una forma corba i irregular (semblant a una gota). Aquest cop el que ens mostra l’artista són fulles i també  dues persones, en un ambient de tardor, ple de colors. El que crida l’atenció d’aquest vídeo és el punt de vista de la càmera, canviant constantment de posició, a un ritme harmònic amb la música; però sempre en la posició del terra (veient com les fulles cauen). Aquest punt de vista, juntament amb el que té l’espectador, que també veu el vídeo des del punt de vista del terra (mira cap amunt per veure bé la projecció) són el motiu per el qual l’obra s’anomena així: “gravetat, sigues la meva amiga” (2007).

Al sortir d’aquestes dues sales, hi havia un espai amb panells o cortines d’una espècie de tela clara i transparent, en els quals hi havia projeccions amb lletres i imatges que l’espectador podia travessar entre les cortines. Aquestes obres s’anomenen “doble llum” i “temps lliure”. Doble llum és una projecció d’un vídeo sobre una escultura de Joan Miró; i temps lliure és una projecció que recull tot de paraules en català.

Seguint el recorregut ens trobem amb una escultura bastant peculiar, dons sembla “impossible” que es mantingui equilibrada. S’anomena “el mòvil de Gina” i es tracta d’un tronc penjat per un dels seus extrems que a la vegada sosté una esfera de coure (amb un projector a l’interior) i una espècie de fulla de plàstic a l’altre extrem; en la qual s’hi projecta un vídeo amb formes que a primera vista costen d’identificar (vulves). No tota la projecció queda reflectida dins la porció de la fulla de plàstic, dons a la paret del fons també hi podem apreciar un tros de gravació (amb el “forat” o el buit que en deixa la fulla).

La següent obra torna a ser un vídeo. Aquest cop, sota el títol “lòbul pulmonar” (2009), trobem una projecció sobre tres parets; on l’espectador també pot acomodar-se al terra amb coixins. Gràcies a la distribució de les projeccions, l’espectador es sent “dins” del vídeo, dons té imatges davant seu, per dreta i per esquerra. Les imatges, aquest cop, ens mostren una noia pèl-roja, que sembla ser la protagonista del vídeo. La noia està en contacte amb la natura, i sembla comparar-se amb els animals. S’embruta els peus o les mans amb la terra molla; menja una poma sense utilitzar les mans (imatge que l’artista compara amb com ho fa un porc senglar); etc. En definitiva, es tracta d’un conjunt de situacions que ens desperten tots els sentits; des de l’oïda amb la música fins al gust amb les imatges de la poma.

Per finalitzar l’exposició, hi ha una última sala (aquesta vegada, sense coixins) on l’espectador veu una gran projecció sobre el pany d’una paret amb una cuina (a la paret hi ha l’aigüera, el forn, els fogons, etc.). Es fa estrany el contrast entre una imatge tan quotidiana (com és una cuina) amb les imatges de pluja que mostra el vídeo. La obra es diu “dona de pluja (em diuen planta)” (1999); i s’hi aprecia un cos nu i feble al carrer sota la pluja. Mentre que la cuina ens dóna sensació de netedat, la projecció ens ensenya l’aigua i la brutícia que comporta la naturalesa.

-         Pàgines web d’ajuda:http://www.fundaciomiro-bcn.org
www.barcelones.com/.../2010/07/pipilottiok.jpg

SESSIÓ FOTOGRÀFICA. CONTROLS DE LA CÀMERA

Totes les fotografies següents comparteixen descripcions fotogràfiques similars: estan realitzades a la era de la masia “can Pujadas” (Sant Pere de Vilamajor) entre les sis i les set de la tarda del dia 12 d’octubre de 2010.

       1 Tres fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

F1

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista frontal.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f5,6.

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 200.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

F2

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista frontal.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f5,6.

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

F3

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista frontal.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons més clars (càlids).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f5,6.

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 3200.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

       2 Quatre fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

F1

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia Can Pujadas.

-         Punt de vista frontal.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons i detalls amb colors freds.

Objectiu: 200-55.

Obertura diafragma: f5,6.

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

ZOOM: 200.

F2.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista frontal.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs)

Objectiu: 200-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

ZOOM: 55.

F3.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista frontal.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs)

Objectiu: 200-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

ZOOM: 90.

F4.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista frontal.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs)

Objectiu: 200-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

ZOOM: 110 aprox.

 

       3 Quatre fotografies amb diferents profunditats de camp regulades a través del diafragma.

F1.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament horitzontal.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista tres quarts.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs), amb petits detalls de colors freds als vestits de les nines.

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

Enfocament: els elements més propers a la càmera estan ben enfocats en comparació al fons.

F2.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament horitzontal.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista contrapicat.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs), amb petits detalls de colors freds als vestits de les nines

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

Enfocament: El respatller de la cadira s’aprecia amb nitidesa, a diferència de les nines i el terra, que es troben a un segon pla.

F3.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista contrapicat.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs), amb petits detalls de colors freds als vestits de les nines.

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

Enfocament: La silueta de la cadira s’aprecia amb claredat, mentre que els arbres del fons es veuen desenfocats.

F4.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista contrapicat.

-         Llum natural (cel ennuvolat).

-         Colors marrons (càlids i foscs), amb petits detalls de colors freds als vestits de les nines.

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 800.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

Enfocament: A diferència de la foto anterior, els elements enfocats són els arbres del fons, i no pas la silueta de la cadira.

       4 Tres fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació.

F1.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista detall i tres quarts.

-         Llum natural (cel ennuvolat i sol ponent-se).

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 1600.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

F2.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista detall i tres quarts.

-         Llum natural (cel ennuvolat i sol ponent-se).

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/30.

ISO: 1600.

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

F3.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista detall i tres quarts.

-         Llum de flaix (foto d’exterior) i de l’espelma.

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/4000.

ISO: 800

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: activat.

F4.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista detall i tres quarts.

-         Foto d’exterior amb flaix.

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1’’.(la flama es veu moguda)

ISO: 100

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

-         Flaix: desactivat.

 

 

 

 

       5 Quatre fotografies fent proves utilitzant i no utilitzant alternativament el flaix.

F1.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista sencer i tres quarts.

-         Foto d’exterior amb flaix.

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250.

ISO: 400

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

Flaix: “flash slow”

 

 

 

 

 

 

 

 

F2.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista sencer i tres quarts.

-         Foto d’exterior amb flaix.

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250

ISO: 400

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

Flaix: “flash relleno”

F3.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista sencer i tres quarts.

-         Foto d’exterior amb flaix.

-         Colors marrons (càlids i foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250

ISO: 400

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

Flaix: “flash automático”.

F4.

Descripció fotogràfica:

-         Enquadrament vertical.

-         Fora de camp: Era masia can Pujadas.

-         Punt de vista sencer i tres quarts.

-         Foto d’exterior amb flaix.

-         Colors marrons (foscs).

Objectiu: 18-55.

Obertura diafragma: f4,5

Velocitat d’obturació: 1/250’.

 ISO: 400

Altres factors:

-         Balanç de blancs: format “ennuvolat”.

Flaix: “flash desactivado”.